Despedida temporal

No se crean que me pierden de vista por aquí, que el proyecto que tengo entre manos estoy segura de que me va a dar la oportunidad de contarles muchas cosas sobre el país al que voy. Pronto les contaré detalles pero, de momento, sirva este blog de espacio para publicar una pequeña despedida temporal, en este caso de la 'pilota valenciana'. Y para hacerlo, tendrán que permitirme que lo haga en la lengua que predomina en cualquier recinto donde se pratique, el valenciano. 

Copio y pego lo escrito en un gran grupo de Facebook a través del cual se ha intentado dar voz al deporte autóctono de los valencianos, a pesar de que muchos 'de arriba' quisieran silenciarlo. 

Un comiat temporal

Amb 'Rovellet' a la partida de festes
d'Alfara del Patriarca de 2014.

Aprofitant el caràcter familiar que tant m’agrada d’este grup, vaig a fer ús d’ell per a dir-vos que vaig a estar un temps allunyaeta dels trinquets, dels frontons, dels carrers… de tots aquells recintes on es practica un esport que la majoria dels que estem ací estimem d’una forma desmesurada. 

Donada la situació actual dels nostres mitjans de comunicació em veig en la necessitat d’obrir un poquet els horitzons i eixir a veure què és cou per altres països, concretament a Irlanda. Allí estaré 12 mesos, iniciant l’aventura el proper mes d’agost. Tant de bo poguera dir-vos que a dia de hui el meu treball consistira en contar tot el que passa al món de la pilota valenciana, res em faria més il·lusió,  però la realitat és ben distinta.

Així que no penseu que m’heu perdut de vista per a sempre, que tornaré, tantes vegades com puga en els meus dies de vacances per a deixar-me caure per alguna partida. No vull fer-ho massa llarg per no dormir a cap dels que esteu llegint açò. Així que un gràcies en general a tots els que em coneguéreu al principi com ‘Mari Carmen la de Twitter’ i ara he passat a ser Mari Carmen, a seques. He disfrutat moltíssim parlant amb la gent a l’escala, al bar, a les presentacions... Escoltar és una virtut que et porta al camí de l’aprenentatge, i de cadascuna de les persones amb qui he tingut l’oportunitat de xarrar he aprés coses diferents que m’han enriquit com a persona. 

Primer #PilotaSelfie amb Javi i Guillem.
Imatge: Guillem Sanchis.

Als aficionats que s’emocionen contant-me com recorden partides de fa molts anys, quan jo no havia nascut, ni estava pensada encara. Als familiars dels pilotaris, que pateixen i disfruten tant com ells dins la canxa. Als periodistes i companys que, llibreta, càmera en mà, i casc al cap tracten d’acostar la pilota a casa d’aquells que no poden acudir a les partides. Sobre tot a Guillem Sanchis, per ajudar-me a emprar el que jo sabia de manera més eficient i ser un referent en quan a constància em referisc. A tots aquells que m’heu tret un somriure cada vegada que em preguntàveu de quin pilotari era jo novia, fins que veieu les notes que prenia a la llibreta. I com no, als pilotaris que m’heu donat l’oportunitat de conèixer un esport al que qui el practica no es sent per damunt de cap persona, on la proximitat és  la protagonista i al qual es poden fer grans amistats. A tots, gràcies.

Vaig a parar o al final em fareu fora del grup ;) Encara ens vorem, perquè vaig a tractar d’exprimir el temps al màxim per a acudir a totes les partides que puga. Només vos vaig a fer un encàrrec: continueu estimant la pilota com ho feu, i informeu per ací, que estaré pendent de com va tot per a no perdre’m massa de l’actualitat! 

P.D: No descarte comprar una camiseta roja o blava i portar-la a Dublín, per a quan m’entre la ‘morrinya’ traure-la de la maleta. Una besaeta i ens vem prompte, gràcies a tots!

Soro III disputant la final de l'Individual d'EiC de 2014.
Imatge: FPV

Entrevista a Álvaro, a Guadassuar, després de una
de les partides preparades per al seu comiat.
Imatge: Lluís Llapisera

Imatge: Lluís Llapisera

Mari Carmen Montes
@mcmontesb