L'obligació de conèixer la nostra història

Mostra d'equipament antic
Imatge: Mari Carmen Montes

No és la primera volta que vaig a escriure sobre pilota valenciana. Això sí, esta ho vaig a fer en valencià. Hi ha temes que sembla que et fan escriure en una llengua i no en altra. La pilota valenciana és un dels quals a mi em fan escriure o parlar en la meua llengua materna. Això sí, no voldria que l'idioma siguera motiu de discussió. Aquestos ens serveixen per a comunicar i no per a crear conflictes -o així deuria ser. I ara ja, al lio amb el tema que m'ocupa. 

Ahir 7 de novembre va tindre lloc al Museu d'Etnologia de València l'inauguració de l'exposició 'Faixa Roja. Faixa Blava. La Pilota Valenciana'. No són poques les voltes que vaig, sense pensar-ho dos vegades, asoles a un trinquet o algun acte relacionat amb la pilota. Això sí, no em preocupa anar asoles perquè sempre acabe parlant amb molta gent que ha aplegat a ser coneguda per a mi i, fins i tot amics. Anit va ser un d'eixos dies en que vaig decidir eixir de casa i conèixer un poc més d'este esport tan valencià. 

Fins a la inauguració s'acostaren moltes cares conegudes del món de la pilota: Fredi, Puchol i el seu fill Javi 'Puchol II', el mític Paco Cabanes 'Genovés', acompanyat també pel seu fill Jose Cabanes 'Genovés II', Álvaro de Faura, Rafa Soler 'León', Ismael 'Fageca', Montesa... I també moltes famílies que van voler ser partícips d'una vesprada especial. I dic especial perquè així considere a cada iniciativa que pretén difondre la pilota i donar a conèixer la importància de mantindre viu els nostres esports, la nostra cultura i les nostres tradicions.

Puchol II, Genovés II i Puchol a la inauguració
Imatge: Mari Carmen Montes

Soc de les que pensa que la pilota valenciana hauria de tenir més presència a les escoles. Veig pràcticament inacceptable que a figures dels trinquets i dels carrers de pilota no se'ls reconega als municipis valencians com sí es reconeixen a les estrelles del futbol, del bàsquet... I qui té la culpa d'açò? Preparant un reportatge per a classe (estudis de periodisme a la Universitat de València) vaig tindre l'ocassió d'entrevistar a molts protagonistes de la vaqueta. Trie ara una reflexió que em ve perfecta per al que vull explicar: 'Els xiquets de hui en dia volen ser Messi, volen ser Cristiano Ronaldo... Però cap xiquet vol ser pilotari. Com van a voler ser algú que no coneixen?'. No li faltava raó a este pilotari experimentat. Sempre que un esport tinga uns referents, uns ídols, tindrà uns seguidors que els miren a d'ells per tractar d'assemblar-se i continuar fent el que els seus ídols fan. Què necessitem per a fer d'estes grans persones personatges mediàtics? Ahi entren en joc els mitjans de comunicació. 

Poc puc fer jo des del meu bloc, però menys és res. El que jo veig com a una afició, s'ha convertit actualment en un esport que té necessitats. Em sap greu veure com no tenim una televisió autonòmica que potencie les partides de pilota valenciana en totes les seues modalitats. No només volem -o necessitem- veure una final del 'Bancaixa' o de la Copa Diputació. Volem veure també partides de festes a les que juguen figures històriques de la pilota. Volem veure també com existeix el raspall i la importància d'aquesta modalitat, sobretot als pobles del sud de la Comunitat. Volem veure el dia a dia dels pilotaris, saber com es preparen, saber d'on venen, les seues inquietuds respecte al futur de l'esport que els hauria de donar de menjar. I dic 'hauria' perquè, malauradament, són ben pocs els que poden guanyar-se la vida exclusivament gràcies a la pilota. 

Els mitjans de comunicació locals són els que s'estan encarregant de difondre el nostre esport. Poc a poc li van donant més minuts a les seues graelles. Parlava anit amb Javi -Puchol II- sobre la importància de que la gent jove s'enganxe a la pilota. Sobre la importància de que les dones també estiguen presents al trinquet. Hi ha coses que no han d'entendre de sexes, que ens han d'interessar sense importar, tampoc, la nostra edat. Però, per a això, hem d'estar educats en les nostres tradicions. I lamentant-ho molt, pense que no ho estem. 

Alguns tipus de pilotes i la seua composició
Imatge: Mari Carmen Montes

No estaria de més que els col·legis s'asabentaren de que al carrer Corona de València hi ha una exposició on ens expliquen les modalitats del joc de pilota, el procediment d'elaboració de les pilotes i els tipus que existeixen, com s'arreglen les mans els pilotaris. També podem veure altres elements com els cartells anunciadors de partides dels anys 60, entrades antigues, agendes de pilotaris on anotaven les partides que havien de jugar, explicacions del paper del marxador... I talle perquè no acabaria. M'agradaria saber quanta gent és coneixedora de l'existència d'aquesta interessant mostra. De segur que no massa... Està clar que amb el 'boca a boca' també es fa camí, però una bona publicitat als mitjans ajuda, i molt. Però clar, amb la que està caient amb mitjans com Radio Televisió Valenciana, 'apaga y vámonos', com es sol dir en castellà. Però eixe tema dona per a moltes entrades més al bloc.

M'agradaria poder explicar a la gent que no coneix el món de la pilota què és el que et fa enganxar-te a d'ell. Però són moltes coses... La lleialtat del joc en sí és un dels motius. El fet d'aplegar a Pelayo i que tots els iaios -i 'ojo' que ho dic amb afecte- et miren com dient 'esta xiqueta s'ha perdut al trinquet'...i es passen la vesprada advertint-te de que has d'estar atenta per no emportar-te una pilotada. No importa que t'hagen vist mil voltes a l'escala mirant la partida, sempre seràs la xica nova a la que hi ha que cuidar. Igualment, la gent d'este món t'ofereix una proximitat incomparable i digna d'admiració. No imagine molts esports als quals pugues estar parlant amb els propis esportistes abans o després d'una partida, mentre estan preparant-se per a jugar, o, simplement, al bar del trinquet perquè han anat a veure la partida d'altres companys. I és que són companys. Hui pot jugar l'un de blau i l'altre de roig, però a l'endemà comparteixen equip i objectius: fer disfrutar -o gaudir si ens posem molt puristes amb la llengua- al públic assistent. 

Reproducció de l'escultura de Manolo Boix
Imatge: Mari Carmen Montes

Si no coneixen l'esport, esta exposició els ofereix una bona ocasió per a endinsar-se en els carrers de pilota, els frontons, els trinquets. I no serà per temps, que la mostra romandrà oberta fins al 23 de març. La pilota valenciana té molt de futur, però hem de tindre cura amb ella. La pilota forma part de la nostra història i també és obligació nostra conèixer-la i fer que perdure. No esperem a que els polítics posen el seu granet d'arena. Ja hem vist, sobretot els últims dies, que quan alguna cosa no els interessa la tallen i punt. Així que nosaltres a la nostra i a lluitar per la nostra història. Ens vem pels trinquets.

Va de bo!

Mari Carmen Montes
@mcmontesb